Ahir vam realitzar un workshop, on les participants podien fer un centre de taula per aquest nadal.
També ens van venir a grabar del programa Connecti.cat. Podeu veure el resultat en el següent enllaç:
“M’agrada molt pintar dones anònimes, moltes d’elles han contribuït a construir la historia que no està escrita. Crec que reivindicar el seu paper i la seva condició de desconegudes és molt important perquè, encara que es vagin guanyant algunes batalles per la igualtat, encara hi ha moltes façanes de cristall i obstacles als que ens hem d’enfrontar molt sovint.Això té la seva ressonància al món de l’art: les figures femenines són cosificades, representades com fràgils i distants, amb una suposada carència, però crec que en realitat tenen una personalitat forta i d’autosuficiència. Que durant molts anys s’ha amagat. Ara toca sortir, explicar i compartir.Aquesta exposició neix amb l’objectiu de mostrar una dona amb les seves particularitats que potser, a simple vista no acabem d’entendre, està rodejada de la seva pròpia personalitat, els seus recursos per reaccionar al que té al voltant, la seva manera particular d’existir. Te un caràcter propi, però amb una carència d’unes faccions facials determinades, així que, cadascú pot imaginar com és.Aquesta persona en molts dels quadres queda diluïda en el fons del quadre, absorbida per tots els elements que componen la composició. Alhora, es pot intuir un caràcter fort, decidit i únic, en la personalitat del traç, la temàtica utilitzada i el procés creatiu que s’ha seguit.És una reflexió sobre l’efecte que tenen sobre nosaltres els pensaments i emocions negatives: si els oblidem dins nostre es tornen corredors y salvatges, però al analitzar-los ens esgoten. Per això en alguns dels quadres de l’exposició, es pot veure com als rostres, encara que no es vegi una cara o un cos pròpiament, s’intueix el cansament dels personatges, uns personatges que volen crear la seva pròpia historia per ser lliures.És evident que la vida d’una dona pot ser molt dura, i a totes i tots se’ns presenten adversitats, però hem de submergir-‐nos en els elements que ens donin plaer. En el meu cas, és el color, els viatges i la naturalesa. Gràcies a ells, podem fer que les coses no siguin tan difícils, o almenys, enfrontar-nos a elles amb més energia, amor, passió i alegria.És per aquest motiu, que crec que l’art i la natura ens fa lliures, una llibertat que fuig del pensament únic, una llibertat especial que vull compatir amb tots vosaltres.”